Article Coral de Nadal

FA UN ANY VAIG escriure que, vista des de la taula del dinar de Nadal, la vida comença en una trona i acaba en una cadira de rodes, que per darrere van empenyent amb més cadiretes, mentre que per davant van quedant cadires buides. Com que els articles els acaben els autors però els continuen els lectors, algú em va dir: “Imagina’t quan la cadira buida la tens al darrere, quan no era la seva hora”. Es va fer un silenci. Un altre, en canvi, tenia un final alternatiu joiós i em proposava imaginar “les taules alienes que t’acullen quan la taula [de sempre] es dinamita”. I un altre em va dir: “Malgrat que, amb els anys, les absències i les experiències pesen més, el que em fa feliç de Nadal és notar que la festa em continua fent sentir en pau. És normal el dolor si vàrem estimar i continuarem estimant els ocupants de les cadires buides”.

Bon Nadal!

Antoni Bassas, ARA.CAT

Diorama de Carles Franco

NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…
　
és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.
　
Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net

Joana Raspall