diumenge II d'Advent
4 desembre 2016
No n'hi ha prou que nosaltres vulguem convertir-nos personalment, no n'hi ha prou de treure els obstacles que impedeixen que el Senyor entri dins nostre.
Aquelles paraules del profeta Isaïes: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí", són també una invitació a ajudar les persones que ens envolten a acostar-se cap a Crist, l'única esperança veritable.
Se'ns demana que col·laborem en l'obra salvadora de Jesús, no a base de fer discursos, sinó vivint amb esperança, malgrat les dificultats. Perquè aquest és el millor testimoni que podem donar enmig d'aquest món desesperançat.
Donarem testimoni si sabem, amb l'ajut del Senyor, mantenir la serenor i la pau al cor en els moments difícils. Perquè és llavors que la gent s'adona que darrere de la nostra actitud hi ha una força que ens sosté. I neix en ells el desig de buscar també aquesta força. Un desig que els apropa a Déu.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada