dijous, 31 d’agost del 2017

només Tu tens paraules de vida eterna

PREGÀRIA

Saps, Senyor, que patim per tantes coses: la salut, la feina, la bona fama, l'harmonia familiar, la pau social...
i fins i tot per coses tan banals com pot ser un gol de més o de menys.

Ens fa por caure en el caos si les coses no surten tal com volem. l no ens adonem que, si no hi ha caos és perquè tu sostens tot el món en l'existència, i has donat un sentit a totes les coses que has creat.

Per això, encara que no ho entengui, confio en tu i em disposo a prendre la creu, molt més petita que la teva, i a seguir-te pel camí que tu saps on mena.

No em deixis caure en la temptació de fer-me enrere, només tu tens paraules de vida eterna, només tu saps el camí de la Vida que venç la mort i tot mal.

Parenostre...

Darwin i la Bíblia

Per a molts autors la teoria de Charles Darwin sobre l’evolució per selecció natural no és conciliable amb la Bíblia, sobretot el Gènesi, on es narra la creació de l’univers i de l’ésser humà. No s’ha d’oblidar, però, que els textos de Gènesi 1–2 són «relats dels orígens», és a dir, relats que, sense tenir cap pretensió de cientificitat, ofereixen una reflexió fonamental sobre l’univers i l’ésser humà, les seves relacions recíproques i la seva relació amb Déu.


Déu crea l’ésser humà: l’home i la dona. Així doncs, l’ésser humà ha estat volgut i creat per Déu sexualment diferenciat; d’aquí ve la perfecta igualtat i la idèntica dignitat que existeix entre l’home i la dona.  Són a semblança de Déu, és a dir, són el reflex de Déu en el món.

La tasca de l’ésser humà és, doncs, exercir aquest domini sense oblidar mai que és imatge de Déu, pertany a la terra i és una criatura dependent del Creador.

A un cert punt, Déu contempla la creació de l’ésser humà i la reté incompleta a causa de la soledat que pateix. De fet, l’ésser humà no ha estat creat per a la soledat sinó per a la relació, per comunicar-se, per compartir. I vet aquí que Déu li ofereix l’oportunitat de descobrir l’alteritat.

Solament en l’alteritat la persona manifesta la pròpia humanitat en plenitud.

Acceptar l’altre és acceptar la diversitat, i només qui accepta la diversitat és capaç de construir unitat. La creació de l’home i la dona és, per tant, el moment culminant de la creació, un perfeccionament de l’obra creadora de Déu, una revelació divina a la humanitat.

Extret de: Núria Calduch-Benages

dimarts, 15 d’agost del 2017

Bona Festa Major 2017

Festa Major de la Geltrú
Maria, a vostra ombra
Deixeu-me reposar.
L'herbei fa d'alfombra,
De música a la mar.

Si m'afligeix penombra
Volgueu-me consolar.

Mn. Pere Sitjà, 1999
.....................................................................................................................................................

dimarts, 1 d’agost del 2017

Pels i les artistes

El Vídeo del Papa

El vídeo de Papa
"L'art expressa la bellesa de la fe i dóna a conèixer la grandesa de la Creació.
És per aquest motiu que quan contemplem una obra d'art o un fenomen de la naturalesa descobrim com se'ns parla d'Ell i del seu amor.
Preguem pels artistes dels nostres temps, per tal de que a partir dels fruïts de la seva creativitat ens ajudin a descobrir la bellesa de la creació". 

diumenge, 30 de juliol del 2017

Nom secret

“Sí, jo et crido amb un nom secret. Des de tota l’eternitat aquest nom t’ha estat reservat. És un nom diferent del nom amb el qual t’anomenen els homes.”  (Un monjo de l’Església d’Orient)

dissabte, 29 de juliol del 2017

Ven tot el que té i compra el camp

DIUMENGE XVII DURANT L’ANY

30 juliol 2017

Quin és el meu “tresor”? Què és allò que valoro més que tot? Què es allò que, per aconseguir-ho,  no em dol de sacrificar temps, energies o altres coses?
De vegades, ens creiem molts llestos i resulta que estem donant importància al que no en té. Mentre que menyspreem els millors tresors i perles que la vida ens ofereix. Quin és el meu tresor?
El tresor de què ens parla l’evangeli és Jesucrist: Jesucrist i el seu missatge. 
Fixem-nos-hi: una persona no és cristiana pel simple fet que hagi estat batejada, ni perquè vagi a Missa. Sols es cristià aquell que ha trobat Jesús, el tresor autèntic. Aquell que ha descobert que Jesús i el seu missatge és el que dóna sentit a la seva vida.

Aquell que, en trobar-se amb Jesús, ha fet l’experiència d’haver trobat una cosa que valia la pena. Més que totes les altres coses. I per això, en trobar-lo, la seva vida canvia radicalment.
L’he trobat jo aquest tresor? Encara no? 
Si no l’he trobat, la meva vida quedarà empobrida. I se’n ressentiran les persones que tinc al costat, especialment els fills, a qui difícilment podré ajudar a ser feliços.
Quin favor fem als nostres fills si els assegurem diners o benestar, però no els transmetem valors humans i cristians per a tota la seva vida?

divendres, 28 de juliol del 2017

Desigualtats Socials


Joan Ferrés Prats

Alguns cristians estem agraïts a Déu pel regal que comporta la figura del Papa Francesc: ofereix una visió de l’Església molt preocupada pels problemes que són substancials a l’Evangeli, com els que tenen a veure amb les desigualtats socials.
En aquesta línia he descobert unes dades sobre el que s’anomena l’escletxa laboral que m’han impressionat. A les gran empreses del món hi ha unes diferències brutals entre els sous dels empleats i els dels grans directius. El més greu, però, no és això, sinó el fet que aquestes diferències estan augmentant de manera progressiva i imparable.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall