Avui, primer diumenge d'Advent, comencem un nou any litúrgic. Començar una cosa, començar una nova etapa de la nostra vida, ha de significar sempre esperança, canvi, novetat.
Si no sentíssim aquest impuls, seria senyal que, espiritualment, som vells. I això seria greu, perquè un cristià no pot tenir mai un esperit de vell: hem de tenir l'esperit jove, perquè som imatges d'un Déu que no envelleix mai. No envelleix mai perquè és l'Amor. I qui estima, sempre és jove.
Aquest Advent ha de significar per a nosaltres un pas endavant en la nostra esperança i en la nostra capacitat d'estimar. No hem de quedar-nos estancats: hem de voler créixer i millorar.
Quan pot semblar que tot ens va malament, quan tot trontolla, quan se'ns enfonsen coses en les quals havíem confiat, quan ens pot semblar que no ens en sortirem, llavors més que mai hem de confiar en el Senyor que ens diu: «Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».
Jesús és aquell que ve a destruir tot allò de vell, de caduc, tot allò de tristesa, de pecat que hi ha en cada un de nosaltres i ens permet de recomençar de nou cada Advent, cada dia.
Si no sentíssim aquest impuls, seria senyal que, espiritualment, som vells. I això seria greu, perquè un cristià no pot tenir mai un esperit de vell: hem de tenir l'esperit jove, perquè som imatges d'un Déu que no envelleix mai. No envelleix mai perquè és l'Amor. I qui estima, sempre és jove.
Aquest Advent ha de significar per a nosaltres un pas endavant en la nostra esperança i en la nostra capacitat d'estimar. No hem de quedar-nos estancats: hem de voler créixer i millorar.
Quan pot semblar que tot ens va malament, quan tot trontolla, quan se'ns enfonsen coses en les quals havíem confiat, quan ens pot semblar que no ens en sortirem, llavors més que mai hem de confiar en el Senyor que ens diu: «Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».
Jesús és aquell que ve a destruir tot allò de vell, de caduc, tot allò de tristesa, de pecat que hi ha en cada un de nosaltres i ens permet de recomençar de nou cada Advent, cada dia.
Lectures del proper diumenge
Diumenge II d’Advent
- Baruc 5,1-9: Déu farà que es vegi pertot arreu la teva resplendor.
- Filips 1,4-11: Que arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist.
- Lluc 3,1-6: I tothom veurà la salvació de Déu
Qué és ser cristià?
Pregar és posar-se sincerament l'home davant d'ell mateix.
La pregària és un moment de sinceritat. "Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans... que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu" (Mt. 6, 7-8). "
vosaltres fariseus sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors" (Lc. 16, 14). Posar-se davant de Déu és trobar-se amb un mateix i amb tot el que ens envolta. Déu és com el nostre mirall; Ell sap què som, què valem, el que hi ha de bo i de dolent en nosaltres. Posar-nos davant d'Ell suposa el procés dolorós de descobrir la nostra realitat, sense enganys, sense façanes..
Mn Gaspar Mora
Agenda
FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS
Ens trobarem aquest diumenge 29 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’ORFEÒ.
El llicenciat en medicina i membre de la nostra comunitat parroquial, Jordi Martí en dissertarà sobre “CERTESES I INCERTESES DAVANT LA SALUT, LA MALALTIA I LA MORT”.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada