Fa 25 segles el filòsof grec Aristòtil va descriure l'home com a animal racional. Des de llavors la cultura occidental ha mantingut entronitzada la raó com el component distintiu de l’ésser humà i com a norma suprema del comportament.
Potser toca revisar aquesta entronització. Se m’ha acudit fer-ho posant en relació dues cites aparentment contradictòries, que trobo molt clarificadores al respecte.
El pintor aragonès Francisco de Goya deia que «el sueño de la razón produce monstruos» és a dir, que sense la raó ens convertim en quelcom pitjor que els animals. Però el novel·lista argentí Ernesto Sábato deia : «Desdichado el hombre que solo cuenta con la razón».
Les persones que acaben de cometre un crim passional i que de sobte es pregunten angoixades "Què he fet?" són la prova que el somni de la raó produeix monstres. I les persones que són capaces de trobar raons per justificar barbaritats com el nazisme o el terrorisme o que, ja en la vida quotidiana, troben sempre raons per justificar la seva ira o el seu mal caràcter, són una prova que és molt empobridor viure només amb la raó.
A tots ens agrada tenir raó, i sovint ens pensem que la tenim tota, quan és segur que mai no la tenim ni la tindrem del tot. I també ho és que, tant si fem el bé com si fem el mal, sempre trobarem raons per justificar-nos. Aquesta es la grandesa i la fragilitat de la raó. És necessària, és imprescindible, però és insuficient.
Els creients estem cridats a omplir aquest buit del que parlava Ernesto Sábato, a trobar el complement que ens falta. En la vida hi ha dimensions a les que no arribem amb la raó. Els creients no anem pas contra la raó, però sí que anem, amb la raó, més enllà de la raó.
Potser toca revisar aquesta entronització. Se m’ha acudit fer-ho posant en relació dues cites aparentment contradictòries, que trobo molt clarificadores al respecte.
El pintor aragonès Francisco de Goya deia que «el sueño de la razón produce monstruos» és a dir, que sense la raó ens convertim en quelcom pitjor que els animals. Però el novel·lista argentí Ernesto Sábato deia : «Desdichado el hombre que solo cuenta con la razón».
Les persones que acaben de cometre un crim passional i que de sobte es pregunten angoixades "Què he fet?" són la prova que el somni de la raó produeix monstres. I les persones que són capaces de trobar raons per justificar barbaritats com el nazisme o el terrorisme o que, ja en la vida quotidiana, troben sempre raons per justificar la seva ira o el seu mal caràcter, són una prova que és molt empobridor viure només amb la raó.
A tots ens agrada tenir raó, i sovint ens pensem que la tenim tota, quan és segur que mai no la tenim ni la tindrem del tot. I també ho és que, tant si fem el bé com si fem el mal, sempre trobarem raons per justificar-nos. Aquesta es la grandesa i la fragilitat de la raó. És necessària, és imprescindible, però és insuficient.
Els creients estem cridats a omplir aquest buit del que parlava Ernesto Sábato, a trobar el complement que ens falta. En la vida hi ha dimensions a les que no arribem amb la raó. Els creients no anem pas contra la raó, però sí que anem, amb la raó, més enllà de la raó.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada