PREGÀRIA
Senyor, deslliura'm dels escrúpols, dels sentiments de culpabilitat malignes que atenallen algunes persones, no els deixen créixer i madurar i els fan sentir-se rebutjats per tu.
És clar que hi ha un sentiment de culpa sa, que ens fa reaccionar quan pequem i ens esperona a reparar el mal comès i a reprendre el bon camí confiats en el perdó de Déu, que és compassiu i benigne.
En canvi, el mal esperit ens enganya quan ens vol fer creure que no som dignes de perdó, que no ens hem penedit prou bé, que cal tornar-hi una i altra vegada.
Déu no ens salva perquè en som dignes sinó perquè ho necessitem, i no ens demana que siguem perfectes abans d'estimar-nos, sinó que ens fa capaços d'estimar i de caminar, així, cap a la perfecció.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada