Divinitat de Jesús

DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY

1 de juliol 2018

La divinitat del Crist segueix essent el rerefons de l’evangeli. Sovint se’ns narra com la malaltia i la mort  són sota el seu senyoriu. La finitud de l’ésser humà i la seva limitació, que s’expressen en la malaltia, arriben a l’extrem de la mort. Però Jesús supera tant la malaltia com la mort. Les dues realitat són dominades per ell, ja que ell és el Fill de Déu. Aquestes idees, junt amb el rebaixament del Crist de què ens parla sant Pau, són claus en el fonament de la vida cristiana. Avui ens aniria bé aclamar: Vós, que essent ric us féreu pobre per enriquir-nos amb la vostra pobresa... Vós, que guariu les nostres malalties... Vós, que ens allibereu de la mort. Senyor, tingueu pietat.

Immortalitat

La immortalitat és el destí de l’ésser humà. Així ens ho diu el llibre de la Saviesa: «Déu creà l’home a imatge de la seva existència eterna». I així ho mostra Jesús en l’evangeli quan ressuscita la filla de Jaire. El destí de l’ésser humà és viure. Tanmateix, morim. La mort és una realitat de tota existència, tot i que «Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida», com ens diu la Saviesa. Però «l’enveja del diable va introduir la mort al món». Ara bé, Jesús vencé per sempre la mort per la seva passió i la seva creu. I compartí el seu triomf amb tots nosaltres. D’aleshores ençà, la immortalitat bat en els nostres cors. 

Fe

Més d’un testimoni dels evangelis manifesten la fe davant Jesús i els seus apòstols. Tant Jaire com la dona que patia fluixos de sang estan convençuts que Jesús pot solucionar els seus mals: la mort de la filla, el primer; la malaltia, la segona. Tenen fe en Jesús. El mateix Crist lloarà la fe de la dona: «Filla, la teva fe t’ha salvat». I a Jaire li demana que tingui fe: «Tingues fe i no tinguis por». Els dos miren, per tant, Jesús més enllà del seu aspecte humà-terrenal. Hi veuen el Fill de Déu. També podríem examinar la nostra fe. Vivim en un temps científic-tècnic on només el demostrable i empíric és valorat. En canvi, la fe es mou en un altre horitzó: creure en un altre, confiar en la seva paraula... Deixant de banda les nostres seguretats ens posem en mans de l’altre. Antigament sentíem parlar de la providència divina, els fidels confiaven en la preocupació paternal de Déu per ells. Ara, en canvi, desitgem tenir-ho tot sota control i no creiem que Déu està contínuament pendent dels seus fills. Deixem de banda les nostres ànsies de domini de les situacions que vivim i creguem amb totes les nostres forces en Jesús, el Fill de Déu, que ens ofereix una vida en plenitud.

Cada diumenge proclamem la professió de fe. Siguem conscients del que diem, de la nostra fe.

Generositat

Els cristians no som persones individualistes sinó que formem part d’una comunitat. Per això la vida d’uns té implicacions sobre altres. De tal manera que no podem permetre que uns passin estretors mentre altres viuen en l’abundor. Sant Pau ens ho recorda: Generositat, ajuda, solidaritat... han de ser trets propis de tot cristià a exemple de Jesús perquè «ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres,

per enriquir-vos amb la seva pobresa».