PREGÀRIA
Senyor Jesús, sabem que cal pregar amb la mà al cor, però avui sant Pau ens ensenya que també cal posar la mà a la butxaca.
Si de debò creiem que som fills d'un mateix Pare no podem restar indiferents mentre hi hagi un sol germà nostre que passi necessitat.
¿Com pretenem que el Pare ens obri la porta si sap que hem deixat un germà que passa gana?
Pregar no és tancar els ulls als meus germans sinó recordar que Déu ha creat la terra perquè tots hi puguem viure.
No som propietaris sinó administradors, i haurem de retre comptes de l'ús que hàgim donat als béns que Déu ens ha posat a disposició. Atresorar és perdre, compartir és guanyar.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada