dissabte, 7 d’abril del 2018

Ja no m'espanto


PREGÀRIA

No t'he vist mai, Senyor, amb els meus ulls, però t'has fet present en la meva vida i m'has donat el do de la fe per mitjà del qual t'he pogut reconèixer.

No he conegut el timbre de la teva veu, però el to de les teves paraules deixa en mi un gust inconfusible de pau i llum, de ganes de donar-me tal com tu t'has donat i et dones.

No he tocat les teves ferides amb el dit, però m'he sentit curat tantes vegades per la teva mirada i la teva paraula que sé que les teves cicatrius tenen molt a veure amb mi.

Per això ja no m'espanto (o procuro no espantar-me) quan sento que m'envies com el Pare t'ha enviat.

Sé que creure en tu i seguir-te és el camí que porta a la vida.

Parenostre...


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall