dissabte, 28 d’abril del 2018

El cep, la saba i la poda

DIUMENGE V de PASQUA

29 d’abril 2018


La paràbola del cep i les sarments és un encertat recurs literari per posar en relleu la necessitat del cristià de romandre unit a Crist. El vinyater és el Pare que ha plantat en aquest món el tronc de cep autèntic (Crist, el Senyor), que té el vigor i la frescor de transmetre la saba de l’amor de Déu a tots els qui creuen en ell i el segueixen. Solament aquest tronc posseeix la capacitat de generar vida, de transformar-la, de reverdir el que està sec i de reflorir allò que està marcit. És la saba del propi Esperit de Déu, l’amor que tot ho sana i perfecciona. La voluntat i la glòria del vinyater és que les sarments donin bons fruits i, per això, que no es desvinculin del tronc. El text ho tradueix en ser deixebles de Jesús. Això significa acollir cordialment les seves paraules, reconèixer la seva presència invisible, recelar de les pròpies forces, callar i pregar, permetre que ell tingui una última paraula, que arribi la saba de la seva pau regeneradora. Un altre aspecte interessant de la paràbola és el fet que el vinyater poda i neteja les sarments que donen fruit perquè encara en donin més. Estar units al tronc per donar bons fruits implica també un exercici de discerniment sobre els propis pensaments, sentiments i emocions. Confrontar-los amb els valors de l’Evangeli, amb la mateixa vida de Jesús. La poda no danya ni mutila l’arbre, sinó que l’enforteix perquè produeixi fruits de més bona qualitat.

Romandre units al Ressuscitat implica que la seva paraula quedi ben agafada al cor i a la ment. I també l’adhesió a Ell per la fe i la concreció amb obres en el dia a dia, vivint tant allò que ell va viure com allò que ell va ensenyar.

L’Eucaristia ha de reforçar la nostra fe personal i comunitària per viure més i més inserits al Crist ressuscitat-Cep veritable i perquè les nostres comunitats parroquials siguin fruitoses, uns bons llocs d’amor i de veritat, de llibertat, de justícia i de pau, perquè tothom hi trobi motivacions i horitzons per viure i esperar.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall