Vuit dies més tard, Jesús entrà

DIUMENGE II DE PASQUA

23 abril 2017

Tots nosaltres hem de ser homes i dones d'esperança. Això no significa negar la realitat de mal  que descobrim al nostre entorn i en nosaltres mateixos. 

El mal hi és. Per això va ser necessari que ens salvés Jesús. 

Ser homes i dones d'esperança no és negar aquesta realitat, sinó estimar-ne una de millor i creure que, amb l'ajut de Déu, que mai no mancarà, i amb el nostre granet de sorra, podem anar millorant-ho tot. 

És creure que podem anar fent present Jesús ressuscitat enmig d'aquest món, fent-lo cada cop més semblant al projecte amorós de Déu. 

Però no oblidem que només la joia contagiosa pot demostrar, davant de tothom, que nosaltres creiem sincerament això que diem: que Crist ha ressuscitat. Solament així farem la fe atractiva als que n'estan allunyats. 

Això és el que aconseguia la primera comunitat cristiana: "Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats". 

Per què actualment no s'afegeix més gent, sobretot joves, a la comunitat cristiana? No deu ser perquè no ens estimem prou i perquè no vivim la nostra fe de forma engrescadora, com aquells primers cristians, que la vivien "amb senzillesa i alegria"? 

Hi ha aquí una bona reflexió per fer-nos cadascun de nosaltres.