PREGARIA
Confesso que em moro de curiositat, Senyor, i que si tingués una màquina del temps aniria amb les dones de bon matí el diumenge fins a l'entrada del sepulcre, i em reuniria amb els onze esperant secretament la teva aparició.
l així vaig fantasiejant, Senyor, lamentant que això no sigui possible, fins que se m'acut posar-me en la pell de la parella de deixebles que caminen, capcots, cap a Emmaús.
Amb ells m'adono que ara va de bo, que no necessito cap màquina del temps per reconèixer que alguna vegada jo també he llançat la tovallola, que també tinc un cor que es pot obrir i acollir qui camina al meu costat, que també tinc les Escriptures a l'abast i que, en partir el pa de l'eucaristia, et fas realment present entre nosaltres.
Gràcies perquè puc compartir aquesta trobada en la comunitat dels germans.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada