Gairebé totes les cançons i les pel•lícules d'avui parlen de l'amor. Però sovint ho entenen de manera diferent a la que ens va ensenyar Jesús. Sant Pau (1Co 12,31-13,13) ens explica amb tota claredat què vol dir estimar.
Diu que qui estima és pacient, bondadós, no es venja, busca la veritat, no s'alegra del mal dels altres... És un text molt bonic, però també molt realista, que sovint llegim en els casaments.
Valdria la pena que durant la setmana, rellegíssim, amb calma, aquesta lectura. Es tot un programa de revisió de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació.
Aquesta descripció ens fa veure que l'amor és quelcom més que un pur sentiment. L'amor és, sobretot, un compromís, un acte de voluntat: la ferma decisió de buscar el bé de l'altre, d'ajudar-lo.
L'estimació s'ha de saber concretar, en funció del grau de proximitat de les persones i de les seves necessitats de cada moment.
Estimar suposarà, de vegades, donar la mà per ajudar a superar alguna dificultat de l'altre. Altres vegades, suposarà perdonar-lo de cor o demanar perdó si veig que li he fet mal. O fer-li una demostració d'afecte si veig que està trist.
Sovint, serà escoltar-lo, perquè pugui treure allò que porta dins i que potser el fa sofrir, li fa mal. O també, altres vegades, sobretot quan hi ha un dolor molt intens, serà purament estar al seu costat en companyia silenciosa, però disponible, com el pa sobre la taula, sempre a l'abast d'aquell que el necessita.
L'estimació sincera es pot expressar de moltes maneres. Però l'objectiu sempre és el mateix: el bé de l'altre, ajudar l'altre. Així ens estima el Senyor.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada