Cert que és important el demà. Pensar en el demà és signe de joventut. Significa que tenim esperança, ganes de viure, de créixer, de superar la mediocritat. És important el demà, és cert.
També és important l'ahir. Ens fa veure d'on venim, quines són les arrels que estructuren la nostra identitat. Dóna goig, per exemple, comprovar que les nostres arrels cristianes són molt fondes.
Ja fa milers d'anys, molts segles abans de Crist, que els creients, aquells que esperaven el Salvador, es reuneixen per escoltar la paraula i per compartir alegries i tristeses. I també ens fa veure que la paraula del Senyor és fidel: no falla mai.
Potser, de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Però mirant segles enrere, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes hàgim fallat, la força el Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que som nosaltres, segueix endavant.
Hem d'experimentar el goig de sentir-nos Església, comunitat de Jesús, on Ell s'hi fa present amb una força indestructible. Però una força, no ho oblidem, que no és violenta, sinó amarada d'estimació. Per això guanya.
I aquesta presència del Senyor l'hem de viure com una cosa actual: perquè encara que el futur i el passat són importants, ho és més el moment present. El Senyor actua avui, ara, en la meva vida.
De vegades, quan ens succeeixen certes coses diem: «precisament ara?» Doncs sí, ara. I hem d'estar disponibles per donar una resposta positiva al Senyor. Perquè és en aquest moment, no abans ni després, sinó ara, que allò que ens demana o ens ofereix el Senyor, serà bo i positiu per a mi.
També és important l'ahir. Ens fa veure d'on venim, quines són les arrels que estructuren la nostra identitat. Dóna goig, per exemple, comprovar que les nostres arrels cristianes són molt fondes.
Ja fa milers d'anys, molts segles abans de Crist, que els creients, aquells que esperaven el Salvador, es reuneixen per escoltar la paraula i per compartir alegries i tristeses. I també ens fa veure que la paraula del Senyor és fidel: no falla mai.
Potser, de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Però mirant segles enrere, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes hàgim fallat, la força el Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que som nosaltres, segueix endavant.
Hem d'experimentar el goig de sentir-nos Església, comunitat de Jesús, on Ell s'hi fa present amb una força indestructible. Però una força, no ho oblidem, que no és violenta, sinó amarada d'estimació. Per això guanya.
I aquesta presència del Senyor l'hem de viure com una cosa actual: perquè encara que el futur i el passat són importants, ho és més el moment present. El Senyor actua avui, ara, en la meva vida.
De vegades, quan ens succeeixen certes coses diem: «precisament ara?» Doncs sí, ara. I hem d'estar disponibles per donar una resposta positiva al Senyor. Perquè és en aquest moment, no abans ni després, sinó ara, que allò que ens demana o ens ofereix el Senyor, serà bo i positiu per a mi.
Lectures del proper diumenge
DIUMENGE IV DURANT L’ANY
- Jeremies 1,4-5.17-19: Et vaig fer un profeta destinat als pobles.
- 1Corintis 12,31-13,13: La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran.
- Lluc 4,21-30: Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus.
SETMANA DE PREGÀRIA PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS
18-25 gener 2016
Enguany fa 21 anys que vam començar a celebrar la Setmana Universal de Pregària per a la Unitat dels Cristians amb una publicació semblant a la que teniu a les mans. En la setmana del 2016 volem “proclamar la grandesa del Senyor” pels molts anys en els quals hem après a veure la ‘grandesa’ del Senyor en les relacions de veritables germans que els cristians de diverses confessions cristianes tenim i sostenim actualment a la nostra terra.
Per damunt de les misèries del nostre egoisme, de les constriccions de les nostres estructures confessionals, que sempre volem considerar “els germans separats” com “els altres”, Déu, en la manifestació de la seva Misericòrdia que és Jesús el Crist, ens fa comprendre que hem de retrobar el veritable camí: l’amor de Déu manifestat en Jesucrist.
Avui, en el nostre entorn, el més petit i el més gran com és Europa, trobem com si també els cristians encara no han trobat que són veritablement “el poble de Déu” i que van, esperitats, cercant paràmetres humans, polítics, econòmics, socials i ideològics, per trobar la sortida vàlida a unes situacions que els depassen completament.
Els cristians de Letònia han preparat aquest any els textos per a la nostra setmana de pregària per a la unitat dels cristians. Un text d’ells pot servir-nos notablement als “vells cristians” que vivim a Catalunya:
“Sant Pere diu a l’Església de la primera hora que, en la seva recerca de sentit, abans de trobar l’evangeli, no era poble. Però ara, en acollir la crida, com a llinatge escollit, amb el poder de la salvació de Déu en Jesucrist, ha esdevingut poble de Déu.
Aquesta realitat té lloc pel baptisme, comú a tots els cristians; per ell naixem de nou per l’aigua i l’Esperit Sant (cfr. Jn 3,5). Pel baptisme morim al pecat i renaixem amb Crist per a la nova vida de la gràcia en Déu. Aquest repte ens demana de ser conscients de la nostra nova identitat en Crist en tots els moments de la nostra vida”.
És un text molt bonic i molt suggerent, però, que ens proposa als cristians de casa nostra no poques preguntes pel que fa als nostres paràmetres en el treball, en la pregària i en les relacions ecumèniques.
-El que hem treballat durant més de cinquanta anys a Catalunya, s’acomoda exactament a la pregària de Jesús el Crist en l’Últim Sopar?
-O hem bastit tot un edifici que humanament és molt remarcable des d’una angolatura social, teològica i interconfessional, però poc consistent des d’una perspectiva evangèlica d’acceptació de la voluntat del Crist?
Agenda
CONSELL PASTORAL:
Dijous, 28 de gener, a 2/4 de 9 de la nit, es reunirà el Consell Pastoral a les sales de la rectoria.
____________
imatge de portada extreta de pixbay
imatge de portada extreta de pixbay
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada