Celebració d’enviament

TROBADA DE CATEQUISTES

a la Casa de l’Església, diumenge passat, 8 d’octubre
..................................................................................................................................................................

Drets dels treballadors i desocupats

El Vídeo del Papa

"Hem de recordar sempre la dignitat i els drets dels treballadors, denunciar les situacions en les que es violen aquests drets, i ajudar a que contribueixi a un autèntic progrés de les persones i la societat.

Demanem pel món del treball, per a es pugui assegurar el respecte i la protecció dels seus drets  que tothom, i es doni als desocupats la oportunitat de contribuir amb el treball a la construcció del Bé comú." 

Passarà la vinya a uns altres

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

8 octubre 2017

Déu sent una gran decepció per la seva vinya i els vinyaters. M'ho haig d'aplicar a mi. Déu m'ha  donat la vida amb totes les seves immenses possibilitats. Déu m'ha donat la fe sense cap mèrit meu: una fe -quin misteri!- que no tenen altres persones, potser millors que jo.

Déu m'ha omplert dels seus dons: tot allò de bo que hi ha en la meva vida és un do seu. De vegades, no som prou conscients de la mediocritat, de la buidor, de la nostra vida. La pregària ens ho fa descobrir. Però aquest descobriment, fet en clima de pregària, no ens fa mal, no ens enfonsa.

A aquell que prega, li dol d'haver obrat malament, és clar. Però no pas perquè tingui por de condemnar-se, sinó perquè comprèn que ha decebut Aquell que l'ha estimat més que ningú i a qui no ha donat la resposta d'amor que es mereixia.

I enteses així, les meves infidelitats no m'apartaran de Déu, sinó al contrari: m'hi acostaran. I ell em farà sentir que em perdona i m'impulsarà a recomençar de nou amb esperança.

Perquè la tristesa cristiana mai deprimeix, sinó que sempre és un estímul per aixecar-se. I també un impuls a tractar els altres de la mateixa forma que Déu em tracta a mi: amb comprensió.

La No Violència

Tot és qüestió de nivells de consciència.

Hawkins aporta la seva investigació i l’experiència personal de la seva evolució espiritual. Té autoritat moral per dir que els nivells de consciència de la por, l’odi, l’orgull, la culpa, el sofriment, la no vàlua, etc., són nivells de l’ego; l’ego sempre es mou per la força. 

En canvi els nivells del coratge, la neutralitat, la voluntat espiritual, la raó, l’acceptació, l’amor, l’amor incondicional, l’alegria, la pau, són els nivells de l’esperit. L’esperit es mou pel poder de l’honestedat, la integritat, la veritat, la humilitat, la no violència. 

La no violència pertany al nivell de consciència del “poder espiritual”, mentre que la violència sempre es mou en el nivell de consciència de la “força”. La por és l’expressió de la feblesa. La por desencadena la força de la violència.

obriu-nos els ull

PREGÀRIA

Pare, obriu-nos els ulls perquè vegem la nostra vida en tota la seva profunditat;

que la nostra mirada, ampla i amorosa com la vostra, arribi a tots els qui ens envolten.

Feu-nos descobrir tot el mal que patim avui els homes, el mal que portem dins nostre, i el mal que fem als altres.

Feu-nos valorar tot el bé que fem i el que podríem fer.

Envieu el vostre Esperit jove i valent al nostre cor: transformeu-nos en fills vostres, col·laboradors de la vostra acció en el món.

Poseu a les nostres mans accions que alliberin; poseu a la nostra boca paraules que siguin llum.

Us ho demanem per Jesucrist, que és la vostra Mirada, Acció i Paraula entre nosaltres. Amén.

Agenda setmanal

del 9 al 15 d'octubre de 2017

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Aquest diumenge 8 s’inicia el curs amb la col·laboració de la Sra TERESA MARIA GARRIGA, que ens parlarà sobre “STA TERESA, UNA VIDA PER EXPERIMENTAR”. A les 7 a la sala d’assaig.

 ESGLESIA OBERTA

Els voluntaris per poder engegar “Església Oberta” es reuniran aquest diumenge 7, després de la missa de 12.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest dilluns dia 8 d’octubre, tindrà lloc la pregària de Taizé a l'església, a les 20:30h.
PREGAR PELS ESDEVENIMENTS QUE VIU EL PAÍS

Beneir

Quan us lleveu, beneïu el nou dia, que desborda d’una abundància de béns que les vostres benediccions faran aparèixer. Perquè beneir significa reconèixer el bé infinit que forma part integrant de la mateixa trama de l’univers. Aquest bé espera només un senyal vostre per poder manifestar-se.

Quan trobeu la gent al carrer, a l’autobús, al vostre lloc de treball, beneïu tothom. La pau de la vostra benedicció serà la companya del seu camí i l’aura del seu perfum discret serà una llum al seu itinerari. Beneïu els que us trobeu, vesseu una benedicció sobre la seva salut, el seu treball, la seva joia, la seva relació amb Déu, amb ells mateixos i amb els altres. Beneïu-los en els seus béns i recursos. Beneïu-los de totes les maneres imaginables, perquè aquestes benediccions no només escampen llavors de guarició, sinó que algun dia brotaran com a flors de goig en els espais àrids de la vostra mateixa vida.

Mentre passegeu, beneïu el vostre poble o la vostra ciutat, beneïu els que la governen i els seus educadors, infermeres, escombriaires, sacerdots i prostitutes. Quan algú us transmeti agressivitat, còlera o falta de bondat, per petita que sigui, responeu amb una benedicció silenciosa. Beneïu-los totalment, sincerament, joiosament, perquè aquestes benediccions són un escut que els protegeix de la ignorància de les seves maldats, i canvia la direcció de la sageta que us han llançat.

Beneir significa desitjar i estimar incondicionalment, totalment i sense cap reserva el bé il·limitat –per als altres i per a tots els esdeveniments de la vida–, fent-lo aflorar de les fonts més profundes i més íntimes del vostre ésser. Això significa venerar i considerar amb total admiració el que sempre és un do del Creador, malgrat que de vegades pugui semblar el contrari. Qui sigui afectat per la vostra benedicció és un ésser privilegiat, consagrat, complet. Beneir significa invocar la protecció divina sobre algú o sobre alguna cosa, pensar-hi amb un reconeixement profund, evocar-lo amb agraïment. Significa, a més, cridar la felicitat perquè vingui sobre ell, atès que nosaltres no som mai la font de la benedicció, sinó simplement uns testimonis joiosos de l’abundància de la vida.

Beneir-ho tot, beneir tothom, sense cap discriminació, és la forma suprema de donar, perquè aquells que beneïu mai no sabran d’on va arribar aquell raig de sol que, de sobte, va trencar els núvols del seu cel, i vosaltres rarament sereu testimonis d’aquesta llum que ha il·luminat la seva vida.

Quan a la vostra jornada passi alguna cosa inesperada que us desconcerti i us faci malbé els plans, esclateu en benediccions, perquè aleshores la vida està a punt d’ensenyar-vos una lliçó, encara que la seva copa pugui resultar amarga. Perquè aquest esdeveniment que us sembla tan indesitjable, de fet l’heu suscitat vosaltres mateixos per aprendre la lliçó que us passaria per alt si dubtéssiu a l’hora de beneir-lo. Les proves són benediccions ocultes. I legions d’àngels els segueixen els passos.

Beneir significa reconèixer una bellesa omnipresent, oculta als ulls materials. És activar la llei universal de l’atracció que, des del fons de l’univers, portarà a la vostra vida exactament el que necessiteu en el moment present per créixer, avançar i omplir la copa de la vostra joia.

Quan passeu per davant d’una presó, aboqueu una benedicció sobre els seus habitants, sobre la seva innocència i la seva llibertat, sobre la seva bondat, sobre la puresa de la seva essència última, sobre el seu perdó incondicional. Perquè només es pot ser presoner de la imatge que un té d’ell mateix i un home lliure pot caminar sense cadenes pel pati d’una presó, de la mateixa manera que els ciutadans d’un país lliure poden ser presoners quan la por s’instal·la en el seu pensament.

Quan passeu per davant d’un hospital, beneïu-ne els pacients, vesseu la benedicció sobre la plenitud de la seva salut, perquè fins i tot en el sofriment i en la malaltia, aquesta plenitud està esperant per ser descoberta. I quan veureu algú sofrint i plorant, o que se sent destrossat per la vida, beneïu-lo en la seva vitalitat i en la seva joia: perquè els sentits només ensenyen la cara oculta de l’esplendor i de la perfecció últimes, que només l’ull interior pot copsar.

És impossible beneir i jutjar alhora. Mantingueu en vosaltres, per tant, aquest desig de beneir com una ressonància interior incessant i com una pregària perpètua i silenciosa, perquè d’aquesta manera sereu de la mena de persones que són artesanes de la pau, i un dia descobrireu arreu el rostre mateix de Déu.

I, sobretot, no us oblideu de beneir la persona meravellosa, absolutament bella en la seva natura veritable i tan digna d’amor, que sou vosaltres mateixos.

Pierre Pradervand