La vida cristiana és viure en l’esperança, ja que estem salvats, encara que només sigui en l’esperança (cf. Rm 8,24).
És que Déu «treballa» (cf. Jn 5,17) en el món que ja està marcat amb el signe de la vida del Ressuscitat. Vivim, doncs, en un món ple de sentit, tot i els sense sentits en els quals es troba submergida la humanitat i la creació [cf. EE 50].
