dijous, 11 d’agost del 2016

Estimada bona Mare...

Estimada bona Mare, no sé si en el teu temps hi havia modes. Ara en som esclaus. Tots, perquè és moda, acomiadem els difunts dient-los "allà on siguis".
A tu no t'ho podem dir.

Celebrem que ja ets del tot, en cos i ànima, prop del teu Fill i Germà nostre, participant de la vida divina que és amor, pau, joia i llum per sempre.

No ets lluny de nosaltres, perquè allà on ets no hi ha distàncies... Ets Mare de cor gran, avesada a sofrir, a esperar i a confiar.

Ets dona de cor decidit, valenta i ferma. No et vas fer enrere en sentir les paraules misterioses de l'àngel ni en veure els sofriments infligits al teu Fill.


Saber que ens mires i que vetlles per nosaltres ens dóna confiança per continuar endavant. Sí, el camí de la vida és feixuc i perdedor, però sabem que tu has arribat a la meta i que camines al nostre costat.


Parenostre...

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall