Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor de tots

Jesús, a l'evangeli, denuncia una causa de tibantors i de ruptures, sobretot entre amics i companys de feina:
el desig d'ocupar els primers llocs i de tenir els càrrecs més remunerats, de més lluïment que permeten més protagonisme.
Contra totes aquestes temptacions tan humanes i tan quotidianes, Jesús ens
diu: "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots".

Tots aspirem a créixer, a progressar, a anar endavant, a desenvolupar-nos. És una aspiració molt humana, i anava a dir molt cristiana, que Jesús no critica pas. Però sí ens indica quin és l'autèntic camí per assolir aquest creixement.

No s'hi arriba cometent injustícies, trepitjant els altres, aprofitant-se d'ells. Aquesta actitud no fa créixer la persona sinó al contrari, l'empetiteix. I és una actitud que fa mal perquè genera desunió, enemistats i ressentiments.

Actuant així en comptes de sentir-nos germans ens sentim enemics.

El creient, si ho vol ser de veritat, s'ha de distingir per la seva actitud de servei. Ha de voler créixer i progressar, sens dubte, però sense tancar-se, sinó fent-se disponible als altres, sempre disposat a donar un cop de mà a qui ho necessita.

No es tracta d'esperar ocasions heroiques, que potser per a molts no arribaran mai. Sinó de tenir una actitud de servei en les mil petites coses de cada dia: a casa, a la feina, anant pel carrer, conduint el cotxe, al barri, a la universitat...

Lectures del proper diumenge, 27 de setembre

Diumenge XXVI de durant l'any · Nombres 11,25-29: Tant de bo que tot el poble tingués el do de la profecia.
· Jaume 5,1-6: Les vostres riqueses s'han podrit.
· Marc 9,38-48: Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

INSCRIPCIONS A LA CATEQUESI

del 28 setembre al 2 octubre
de 17:30 a 19:00
a la rectoria o catequesigeltru@gmail.com

"Qué és ser cristià"

La Pregària. Pregar és parlar amb Déu. Es posar-nos conscientment davant de Déu Pare, que ens estima entranyablement, que se'ns dóna, i davant del qual estem sempre tots els homes. I alhora és el moment de les nostres paraules, que poden anar des de la mística més delicada fins a la rutina, l'engany o el cinisme.
El do de Déu i la seva obra en nosaltres genera una plenitud inabastable de vivència i d'actitud; les reflexions d'aquest llibre intenten posar-ne de relleu alguns accents. Tot té el seu ressò en la pregària, que mostra, per això, múltiples accents. Per acostar-nos a aquesta riquesa, deixem-nos acompanyar per l'Evangeli i per la tradició litúrgica i espiritual de l'Església.

 Mn. Gaspar Mora, teòleg