Cada època té els seus valors i també els seus contravalors, coses positives i coses negatives. I la nostra època no és pas una excepció. Potser una de les coses que més ens preocupa de la societat actual, és la sensació que el mal té molt de poder, perquè s'aprofita dels mitjans tècnics moderns.
Tot mirant les notícies diàries, sovint, quedem trasbalsats per la gran quantitat de violències, injustícies, estafes ... Fa una mica la impressió que el mal va progressant, que es va imposant, que és imparable.
Molts pares tenen la sensació que els seus esforços per educar correctament els fills topen amb la influència de la televisió, de l'ambient, de la societat en general.
El gra de blat tarda temps en donar fruit. El gra de mostassa necessita molt de temps abans que els ocells puguin ajocar-se a les seves branques. Hem de saber respectar la "pedagogia” de Déu. Ell no té pressa; però és eficaç.
No tinguem por: el Senyor segueix treballant en el cor dels fills i enmig del món i un dia en palparem els fruïts, perquè la força del bé és imparable i, poc a poc, s'anirà imposant al mal.
Tota persona, precisament perquè som imatges de Déu, porta dins una terra bona, fèrtil, capaç d'acollir la
llavor. Tota persona porta dintre seu unes possibilitats immenses, que cal desvetllar.
Tot mirant les notícies diàries, sovint, quedem trasbalsats per la gran quantitat de violències, injustícies, estafes ... Fa una mica la impressió que el mal va progressant, que es va imposant, que és imparable.
Molts pares tenen la sensació que els seus esforços per educar correctament els fills topen amb la influència de la televisió, de l'ambient, de la societat en general.
No tinguem por: el Senyor segueix treballant en el cor dels fills i enmig del món i un dia en palparem els fruïts, perquè la força del bé és imparable i, poc a poc, s'anirà imposant al mal.
Tota persona, precisament perquè som imatges de Déu, porta dins una terra bona, fèrtil, capaç d'acollir la
llavor. Tota persona porta dintre seu unes possibilitats immenses, que cal desvetllar.
Lectures del proper diumenge
Diumenge XII de durant l’any
- Job 38,1.8-11: Atura la insolència de les teves ones.
- 2Corintis 5,14-17: Ha començat un món nou.
- Marc 4, 35-41: ¿Qui deu ser aquest que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
Intencions
Pregarem pels difunts en la celebració de la Missa:
- Dissabte 13: Antonio Ruiz, Antonia Montero
- Diumenge 14, 12’00: Anton Crusat, Chema
- Dilluns 15: ànimes
- Dimarts 16: ànimes
- Dimecres 17: ànimes
- Dijous 18: ànimes
- Divendres 19: ànimes
- Dissabte 20: ànimes
- Diumenge 21, 12’00: ànimes
"Qué és ser cristià"
La persona que ha trobat el sentit veritable de la vida, sap que la vida autèntica no consisteix en posseir moltes coses, sinó, pròpiament, en estar desprès de tot. És un manera d’entendre la mateixa persona humana: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4); és la resposta de Jesús a la primera temptació, la d’utilitzar el poder de Déu per cobrir les pròpies necessitats. La pobresa evangè lica no és una sospita sobre el caràcter diabòlic de les coses; és l’experiència interior i personal del caràcter caduc de tot, de les coses, dels altres, també de la pròpia vida . Res més que Déu, Absolut de la Vida i de l’Amor, pot donar a l’home la vida veritable; tota la resta és indigna d’ell, caduc, abocat al fracàs.
.
Mn. Gaspar Mora, teòleg
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada